Anàlisi de la pel·lícula "Un gos andalús"

INTRODUCCIÓ

Un chien andalou (literalment, en català, 'Un gos andalús') és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.

Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquestos anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Direcció: Luís Buñuel
Producció: Luís Buñuel
Guió: Luís Buñuel i Salvador Dalí
Música: Preludi de la mort de "Tristan i Isolda", de Richard Wagner
Fotografía: Albert Duvenger
Montatge: Luís Buñuel
Escenografia: Pierre Schilzneck
Protagonistes: Simon Mareuill, Pierre Batcheff, Salvador Dalí, Luis Buñuel i Jaume Miravitlles

País: França
Any: 1929
Gènere: Surrealisme
Duració: 17 minuts
Classificació: B15
Idioma: Francés i cine mud

SINÒPSI

La pel·lícula comença amb el rètol «Hi havia una vegada». Un home (Luis Buñuel, com a actor) esmola una navalla d'afaitar mentre observa, sortint al balcó, com 1 filosa núvol talla la lluna. De la mateixa manera, ell secciona l'ull a una dona.

Nou subtítol: «Vuit anys després». Un ciclista (Pierre Batcheff) pedaleja per un carrer desert. Està abillat amb uns estrafolaris complements: estovalles blanques, tocat de monja, una caixa a ratlles diagonals a manera de penjant sobre el pit ... En tant la jove d'abans, que estava llegint, sent alguna cosa i s'aixeca, tirant el llibre al sòl, que es queda just obert en una reproducció de la puntaire, de Vermeer. El ciclista s'atura i cau un cop al cap bruscament contra el cant de la vorera. Ella corre escales avall i el besa frenèticament.

De tornada a l'habitació, disposa les robes del ciclista damunt del llit, com recomponent la imatge del cos. En donar-se la volta, veu al mateix home mirant les formigues que sorgeixen d'un forat negre de la mà. Mitjançant fosos encadenats, es transforma en el borrissol axil·lar, un eriçó de mar i en un grup de persones que envolten a una dona d'aparença andrògina que tempteja amb un bastó un cop de mà tallada que jeu enmig del carrer. Un policia recull la mà, es el lliurament i el androgin la fica a la caixa de ratlles diagonals que portava el ciclista. La gent es "dissol" i un cotxe atropella a l'androgin, deixant-lo en terra inerta.

L'home i la dona han vist tota l'escena des de la finestra de l'habitació, i la mort i atropellament del androgin causa a l'home una gran excitació sexual, que el porta a perseguir la dona al ritme d'un tango per acariciar els seus pits, que es fonen en natges. Quan li veiem, els seus ulls estan en blanc, el seu rostre en èxtasi i de la seva boca regalima una bava sanguinolenta. Per defensar-se ella li amenaçarà amb una raqueta triangular, i l'home busca alguna cosa al seu torn, trobant una corda a terra, però en tirar d'ella estan lligats dos trossos de suro, dos frares maristes i dos pianos de cua amb sengles rucs putrefactes a sobre. La jove emprèn la fugida, però en tancar la porta atrapa la mà de l'home de la qual brollen formigues. El quart al qual accedeix la noia és idèntic al d'abans i estirat al llit apareix el ciclista amb les vestidures d'abans.

Un nou rètol indica «Cap a les tres de la matinada». Un home amb posat autoritari ordena a l'home de les robes extravagants que les llanci per la finestra. Després, com en un càstig escolar, el posa de cara a la paret i carrega els seus braços en creu amb llibres, que aviat es transformen en revòlvers amb els quals tiroteja al seu doble, que cau contra l'esquena nua d'una dona en un parc , d'on és recollit per transeünts que per allí pasean.

La dona entra a l'habitació i veu en la paret la Acherontia atropos, una papallona el tòrax té un aspecte semblant a una calavera; i també a l'home, que no té boca i que és substituïda pel borrissol de l'aixella que acaba de desaparèixer de la noia. Aquesta obre la porta i accedeix directament a una agresta platja, on apareix un nou jove amb el qual passeja, trobant al seu pas els gadgets del ciclista.

Un nou rètol «A la primavera» apareix sobreimpressionat al cel on es veu un paisatge desert en el qual estan enterrats fins al pit l'home i la dona, segons concloïa el guió original, «cecs, amb els vestits esquinçats, devorats pels raigs del sol i un eixam d'insectes ».

PER QUÈ ÉS IMPORTANT AQUESTA PEL·LÍCULA PEL MOVIMENT?

La pel·lícula de la qual estic parlant correspon al moviment o gènere del surrealisme. Primer de tot cal definir que és el gènere surrealista:
El surrealisme és un moviment estètic que neix en la dècada de 1920. La filosofia surrealista es manifesta en les diferents arts, incloent-hi els mitjans audiovisuals.

Diversos cineastes que van succeir a Buñuel recorren a plans detall, muntatges expressius o de la manipulació del temps i l'ambigüitat de l'espai que provoquen confusió en l'espectador. Totes les esmentades anteriorment són tècniques característiques de l'obra de Buñuel i s'utilitzen principalment per atorgar-li una atmosfera onírica als films. De manera similar són nombroses les pel·lícules amb una estructura narrativa que no respon directament a la lògica de la nostra realitat. Es pot afirmar llavors que hi ha una gran varietat de directors que, en diferents moments històrics, han servit dels recursos plantejats per Un Gos Andalús. A més, és considerable el nombre de films que busquen representar el món dels somnis o basen les seves històries en l'inconscient. Totes aquestes pel·lícules exploren certs aspectes del surrealisme però cap l'encarna "al peu de la lletra" com és el cas d'Un Gos Andalús.

Un Gos Andalús és el film més representatiu del surrealisme. A partir d'ell neix l'estètica de cinema surrealista. Tot i que diverses pel·lícules posteriors reflecteixen certs aspectes característics del gènere, cap aconsegueix atenir tan fidelment a la filosofia surrealista com l'obra en qüestió.

A continuació us deixo la pel·lícula completa per si voleu veure-la, dura 17 minuts aproximadament i és en blanc i negre. Gaudiu-la!