EL
SISÈ SENTIT. M. Night Shyamalan.
1999
El primer tràiler a analitzar és el de la pel·lícula "El sisè sentit". La sinopsi de la pel·lícula és la següent:
- Cole Sear , un nen de vuit anys , amaga un terrible secret : La seva ment es veu assetjada per amenaçadors esperits. Massa jove per comprendre el perquè d'aquestes aparicions i traumatitzat pels seus poders paranormals, Cole s'enfonsa en una por malaltís i es nega a revelar a ningú la causa del seu aïllament, a excepció d'un psicòleg infantil . La recerca d'una explicació racional guiarà a Cole i al seu terapeuta cap a una veritat sorprenent i inexplicable.
En quan a l'anàlisi del tràiler, aquest es dóna en una habitació d'una de les possibles estances de la casa, on la lluminositat és escassa. És una llum natural però que està limitada per una possible cortina que fa que aquesta no impacti directament contra els protagonistes de la pel·lícula. Apareixen dos personatges, el Cole Sear com he esmentat en la sinopsi i un psicòleg.
En aquest fragment el pla que domina és el de primer pla. S'enfoca directament a les cares mentre aquests dos duen a terme una conversa. La angulació és normal amb un punt de picat amb el nen i contrapicat en l'adult. En quan al tipus de moviment filmo gràfic que es duu a terme amb la càmera, en aquest cas és fixa. no obstant, hi ha un petit travelling frontal que aproxima a la cara del nen. El muntatge és continu, ja que es mostra una escena sencera sense cap "flashback" ni cap "forward". El salt d'eix també apareix amb força en aquest, en quan a la conversa
Les transicions d'aquest tros de pel·lícula són de tall en sec, no es veuen present cap altre tipus. La banda sonora és força important ja que ens anticipa un esdeveniment culminant, en aquest cas el del noi fent la seva confessió al psicòleg. La música va pujant de to fins que arriba el moment de la confesió del nen. Les veus en off com la del psicòleg són fruit del doblatge que aquesta pel·lícula ha sofert. És una composició simple però que el director sap com exprimir per tal de cridar la nostra atenció.
https://www.youtube.com/watch?v=Vm-8TDvHiJ4
CIUTADÀ
KANE.
Orson WelIes.
1941
El segon fragment correspon a la pel·lícula de "Ciutadà Kane", d'Orson Welles, l'any 1941. La sinòpsi tracta de: Un important magnat nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una inimaginable col·lecció d'obres d'art, mor a Xanadú, el seu fabulós castell d'estil oriental. L'última paraula que pronuncia abans d'expirar, "Rosebud", el significat és un enigma, desperta una enorme curiositat tant en la premsa com entre la població. Així les coses, un grup de periodistes emprèn una investigació per desentranyar el misteri.
El lloc on se situa l'acció és a la casa d'en Charles, un lloc pel què es pot apreciar força burgès. A través dels elements decoratius d'aquesta es dona la imatge de gent amb diners. En aquest fragment apareixen el matrimoni que protagonitza la pel·lícula discutint. Són una parella de mitjana edat. El pla o millor dit els plans que apareixen són el pla general, quin és el lloc on es presència l'acció, en aquest cas la vivenda. També s'usa el pla mig llarg, que engloba desde el cap fins a la cintura. Amb aquest pla es centra tota l'atenció al personatge i al que diu. El plà america també és utilitzat pel director de la pel·lícula. En quan a l'angulació, es mostra un cert picat en el cas de la noia, ja que es troba sentada al terra i un contrapicat en l'home, que dóna autoritat i superioritat, també perque la càmera es troba més abaix que l'home.
En els moviments de càmera trobem que en algun moment puntual s'aprecia un travel·ling lateral que segueix els passos de l'home. El fora de camp té poca importància, ja que es dedueix que la casa continua a costat i costat.
És un muntatge continu i no hi ha cap tipus de retrospecció ni flash-forward. Les transicions són tall en sec. No hi apareix banda sonora, pel que només apareixen les veus dels personatges.
https://www.youtube.com/watch?v=EJZaClFE9ks
"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der
Rose)
"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran novel·la homònima d'Umberto Eco. Explica la història de dos monjos que investiguen diversos assassinats ocorreguts en un monestir benedictí, i que sembla estar relacionats amb un llibre prohibit.
Sean Connery en el paper protagonista de Guillem de Baskerville i Christian Slater com Adso de Melk van ser els protagonistes de l’adaptació cinematogràfica l’any 1986 sota la direcció de Jean-Jacques Annaud. La nova versió de la novel•la es publicarà el 5 d’octubre a Itàlia.
El lloc on es filma aquesta escena és en un ambient forestal, amb arbres, plantes, etc. Apareixen dos personatges i un cavall, que és el medi de transport de un dels protagonistes. La il·luminació no és directe i està obstruida per una boira intensa que fa que no impacti directament. Els plans que predominen són l'americà, que enquadra fins a la meitat de les cames. També abunda el primer plà, que enfoca a les cares dels personatges, donant-nos així una visió dels sentiments dels personatges. El plà general també apareix per exemple en el moment en que el cavall i un dels personatges s'allunyen de l'altre. Per últim, el plà panoràmic apareix al final del tràiler, on ens mostra tota la vall de la muntanya. L'angulació sol ser amb una mica de picat o contrapicat, sempre depenent de on estigui situada la persona a la que s'enfoca.
Els moviments de càmera són un travel·ling lateral (que segueix els passos d'el cavall). Referint-nos al fora de camp, té poca importància, ja que l'espectador dedueix que en el fora de camp hi ha la continuació del bosc en el que els personatges estan situats. El zoom apareix en diversos moments, un quan la protagonista es va apropant i l'altre, al final del fragment, quan en el plà panoràmic el càmera va desapropant i treient zoom, donant-nos cada cop una visió més gran del paisatge.
És un muntatge continu, es filma una acció i després la següent, tot seguint un ordre cronològic. Les transicions entre plans són en sec. En quan les veus, van acompanyades amb una música que dóna més sentiment al moment, música relaxada i emotiva.
https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c
Matrix - La Elección de Neo Ingles Sub en Español
Neo és el Sr. Anderson, un tranquil treballador d'una empresa de programari que en les seves estones lliures es dedica al pirateig informàtic. La seva doble vida es veu alterada quan unes misterioses frases apareixen al seu ordinador ("Matrix et posseeix"), entaula contacte telefònic amb el que creu que és un altre hacker (Morfeo) i uns misteriosos agents comencen a seguir-lo. Tota la concepció de la vida que tenia s'anirà en orris quan Morfeo li explica que el que realment està vivint no és més que un llarg somni recolzat en realitats virtuals, que no viu al segle que creu i que la vida a la Terra ha canviat "una mica". Morfeo li relata que quan l'home va arribar a desenvolupar la intel·ligència artificial ja adonar-se que se li podia escapar de les mans, va tractar d'arreglar negant-li la que creien única font d'segura energia per a les màquines: el sol. Les màquines van contraatacar i van decidir usar als humans com a "piles orgàniques", així que ara la raça humana viu un període d'esclavitud del que ni tan sols té coneixement, ja que tothom creu viure una vida normal sota la realitat programada per Matrix. Morfeo és el líder d'un petit grup de rebels conscients de la veritable realitat, que creu que Neo és "El Triat" anunciat per unes profecies i que podrà lliurar a la humanitat d'aquesta esclavitud
En quan a l'anàlisi del fragment, tot comença en un edifici d'una ciutat. És un dia amb una intensa pluja. Fonamentalment apareixen tres personatges que mantenen diverses converses, no obstant, la noia després desapareix i es queden els dos barons. Els plans que predominen en aquest fragment són primer un plà picat, que dóna visió a l'edifici on es situa l'acció. A l'escensa seguent el director usa un pla zenital, que va des de l'últim pis fins el primer. Els personatges van pujant mentre la càmera també ho fa mitjançant un gir en si mateixa i un travel·ling que va pujant cap a dalt.
Quan els personatges entren a dins de la sala, s'utilitza el pla americà amb una mica de contra picat que arriba fins a la meitat de les cames i el primer pla quan estant sentats, que remarca les cares i mostra quins són els seus estats d'ànim. Quan el personatge de pell més morena posa sobre la taula les dues pastilles, una blava i l'altre vermella, se'ns mostra en pla de detall, ja que vol donar importància a aquestes.
És un muntatge continuu, tot transcorre en una mateixa franja de temps, fet rere fet, sense retrospeccions ni avaços en el temps.
En quan a la banda sonora, hi ha un moment del fragment en que vol anticipar tensió o intriga, pel que el ritme de la música va pujant poc a poc.
https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c
