sábado, 5 de diciembre de 2015

Anàlisi del curt "La culpa"


El curt comença amb un angle zenital que enfoca el buit que queda entre les escales cargolades. La música ens anticipa misteri, intriga cap al que pugui passar. 
De sobte es passa a una altre moment, totalment diferent al de l'escala. Una parella va caminant pel carrer, de nit. El pla mig i el tràveling cap enrrere de la càmera acompanya els passos que la parella dóna. Quan l'home es posa a parlar pel telèfon s'emplea el pla americà que talla fins els genolls aproximadament. De repent s'apropa un home corrent, que ha estat qui ha assassinat a la dona. Quan aquest cau a terra s'emplea un contrapicat, ja que el lladre està per sota de la càmera. En el moment en que la noia està estirada al terra s'utilitza un moviment de càmera com és el tràveling que tira cap enrrere a mesura que el seu marit va a buscar-la. La música es va tensant fins al moment en que ell arriba a ella.

Tot el que he descrit fins ara és un flashback, un record que ell té i que és la causa del que ell està fent ara. El marit entra a casa del que va ser l'assassí de la seva dona. En aquesta escena s'utilitza el pla mig curt i la càmera fa un seguiment de la trajectòria que ell està seguint. A mesura que va caminant, la música va pujant de to i provoca la tensió de què fara i que succeïrà. Quan mira a través del vidre s'usa un primeríssim primer plà. En el moment en el que el marit mata al lladre s'usa un plà general que vol donar visió i perspectiva a l'acció que s'està produïnt. L'instant després de  la matança el director empra un moviment de càmera de 360º. 

En el moment en que surt de casa del lladre el marit i també assassí s'en adona que no baixa els pisos i que es troba encallat en el 5è pis. El pla general és utilitzat per que l'espectador pugui observar on es duu a terme l'acció. L'assassí decideix tornar a entrar a l'habitatge per poder escapar. En el recorregut que fa el pla que utilitza és el de l'autogravació, és a dir, s'enfoca a si mateix per així nosaltres poder veure com es sent, que pensa, on és, etc.

El nen, fill del lladre, apunyala al marit i això fa que s'hagi de arrossegar pel terra. En aquest cas s'utilitza un pla a ras de terra. Quan aconsegueix aixecar-se entra al pis del costat i es tanca. Quan surt, veu que no està ferit i que torna a tenir l'arma. Aquest fet és un flash-forward. Llavors torna a succeir el mateix, no obstant, el marit no mata al lladre, si no que marxa corrents i aquest cop el que no pot baixar pissos ja que es troba empressonat en el 5è és el que va matar a la esposa. Quan el marit marxa es mostra un pla nadir desde adalt de les escales. En aquest punt és on acaba el curt.

El que s'ha volgut explicar aquest trailer és que la persona que en cada part del curt té la culpa és la que es queda encallada a les escales. És a dir, en el moment en que l'assassí mata al pare és aquest qui no pot baixar les escales i, per altra banda, quan el pare del nen té intenció de matar a l'altre home és qui not pot descendre.

La única relació que puc establir és amb Màtrix, on, a l'inici de la pel·lícula també s'usa un pla nadir des de adalt de les escales.

Én quan a la meva opinió, em sembla un tràiler molt ben creat, amb un argument interessant i original. Al principi m'ha costat entendre l'argument, no obstant, al mirar-lo dos cops l'he acabat entenent.

https://www.youtube.com/watch?v=FiikS2xRSdE

lunes, 30 de noviembre de 2015

Resum del primer capítol de la sèrie de Merlí

En Merlí, pare d'en Bruno, s'ha quedat sense feina. La mare d'en Bruno s'envà a viure a Roma, no obstant, ell es queda a viure amb el seu pare a Barcelona.
Uns dies després, a en Merlí li ofereixen una feina com a professor d'un institut, l'Àngel Guimerà. El pare, al saber que és l'institut del seu fill, decideix no dir-li res.
L'endemà quan s'el troba es queda sorprès i decideix durant aquell dia no dir que és el seu pare per por a la resposta dels seus companys. Tot i així, el secret dura poc i acaba desvetllan-tho.

En Merlí és professor de filosofia. És diferent, no dóna les classes d'una manera corrent. Vol fer classes dinàmiques i divertides, pel que fa sortides pel recinte escolar, fet que als altres professors no els acaba d'agradar, ja que són força més conservadors. Li arriven a cridar l'atenció diversos cops, pero ell va al seu aire.

A l'escola coneix una professora, la d'anglès, molt atractiva. Ella té novio pero al final del capítol acaben besant-se després de passejar els gossos pel parc.

El capítol 1 acaba aqui, veurem com continua el segon.

sábado, 28 de noviembre de 2015

EL SISÈ SENTIT. M. Night Shyamalan. 1999

El primer tràiler a analitzar és el de la pel·lícula "El sisè sentit". La sinopsi de la pel·lícula és la següent:
- Cole Sear , un nen de vuit anys , amaga un terrible secret : La seva ment es veu assetjada per amenaçadors esperits. Massa jove per comprendre el perquè d'aquestes aparicions i traumatitzat pels seus poders paranormals, Cole s'enfonsa en una por malaltís i es nega a revelar a ningú la causa del seu aïllament, a excepció d'un psicòleg infantil . La recerca d'una explicació racional guiarà a Cole i al seu terapeuta cap a una veritat sorprenent i inexplicable.

En quan a l'anàlisi del tràiler, aquest es dóna en una habitació d'una de les possibles estances de la casa, on la lluminositat és escassa. És una llum natural però que està limitada per una possible cortina que fa que aquesta no impacti directament contra els protagonistes de la pel·lícula. Apareixen dos personatges, el Cole Sear com he esmentat en la sinopsi i un psicòleg.
En aquest fragment el pla que domina és el de primer pla. S'enfoca directament a les cares mentre aquests dos duen a terme una conversa. La angulació és normal amb un punt de picat amb el nen i contrapicat en l'adult. En quan al tipus de moviment filmo gràfic que es duu a terme amb la càmera, en aquest cas és fixa. no obstant, hi ha un petit travelling frontal que aproxima a la cara del nen. El muntatge és continu, ja que es mostra una escena sencera sense cap "flashback" ni cap "forward". El salt d'eix també apareix amb força en aquest, en quan a la conversa

Les transicions d'aquest tros de pel·lícula són de tall en sec, no es veuen present cap altre tipus. La banda sonora és força important ja que ens anticipa un esdeveniment culminant, en aquest cas el del noi fent la seva confessió al psicòleg. La música va pujant de to fins que arriba el moment de la confesió del nen. Les veus en off com la del psicòleg són fruit del doblatge que aquesta pel·lícula ha sofert. És una composició simple però que el director sap com exprimir per tal de cridar la nostra atenció.

https://www.youtube.com/watch?v=Vm-8TDvHiJ4


CIUTADÀ KANE. Orson WelIes. 1941

El segon fragment correspon a la pel·lícula de "Ciutadà Kane", d'Orson Welles, l'any 1941. La sinòpsi tracta de: Un important magnat nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una inimaginable col·lecció d'obres d'art, mor a Xanadú, el seu fabulós castell d'estil oriental. L'última paraula que pronuncia abans d'expirar, "Rosebud", el significat és un enigma, desperta una enorme curiositat tant en la premsa com entre la població. Així les coses, un grup de periodistes emprèn una investigació per desentranyar el misteri.

El lloc on se situa l'acció és a la casa d'en Charles, un lloc pel què es pot apreciar força burgès. A través dels elements decoratius d'aquesta es dona la imatge de gent amb diners. En aquest fragment apareixen el matrimoni que protagonitza la pel·lícula discutint. Són una parella de mitjana edat. El pla o millor dit els plans que apareixen són el pla general, quin és el lloc on es presència l'acció, en aquest cas la vivenda. També s'usa el pla mig llarg, que engloba desde el cap fins a la cintura. Amb aquest pla es centra tota l'atenció al personatge i al que diu. El plà america també és utilitzat pel director de la pel·lícula. En quan a l'angulació, es mostra un cert picat en el cas de la noia, ja que es troba sentada al terra i un contrapicat en l'home, que dóna autoritat i superioritat, també perque la càmera es troba més abaix que l'home.
En els moviments de càmera trobem que en algun moment puntual s'aprecia un travel·ling lateral que segueix els passos de l'home. El fora de camp té poca importància, ja que es dedueix que la casa continua a costat i costat. 
És un muntatge continu i no hi ha cap tipus de retrospecció ni flash-forward. Les transicions són tall en sec. No hi apareix banda sonora, pel que només apareixen les veus dels personatges.

https://www.youtube.com/watch?v=EJZaClFE9ks

"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der

 Rose)
"El nom de la rosa" (títol original en alemany Der Name der Rose) és una pel·lícula italo-franco-germana de 1986, dirigida per Jean-Jacques Annaud, basada en la gran novel·la homònima d'Umberto Eco. Explica la història de dos monjos que investiguen diversos assassinats ocorreguts en un monestir benedictí, i que sembla estar relacionats amb un llibre prohibit.
Sean Connery en el paper protagonista de Guillem de Baskerville i Christian Slater com Adso de Melk van ser els protagonistes de l’adaptació cinematogràfica l’any 1986 sota la direcció de Jean-Jacques Annaud. La nova versió de la novel•la es publicarà el 5 d’octubre a Itàlia.

El lloc on es filma aquesta escena és en un ambient forestal, amb arbres, plantes, etc. Apareixen dos personatges i un cavall, que és el medi de transport de un dels protagonistes. La il·luminació no és directe i està obstruida per una boira intensa que fa que no impacti directament. Els plans que predominen són l'americà, que enquadra fins a la meitat de les cames. També abunda el primer plà, que enfoca a les cares dels personatges, donant-nos així una visió dels sentiments dels personatges. El plà general també apareix per exemple en el moment en que el cavall i un dels personatges s'allunyen de l'altre. Per últim, el plà panoràmic apareix al final del tràiler, on ens mostra tota la vall de la muntanya. L'angulació sol ser amb una mica de picat o contrapicat, sempre depenent de on estigui situada la persona a la que s'enfoca.

Els moviments de càmera són un travel·ling lateral (que segueix els passos d'el cavall). Referint-nos al fora de camp, té poca importància, ja que l'espectador dedueix que en el fora de camp hi ha la continuació del bosc en el que els personatges estan situats. El zoom apareix en diversos moments, un quan la protagonista es va apropant i l'altre, al final del fragment, quan en el plà panoràmic el càmera va desapropant i treient zoom, donant-nos cada cop una visió més gran del paisatge. 
És un muntatge continu, es filma una acció i després la següent, tot seguint un ordre cronològic. Les transicions entre plans són en sec. En quan les veus, van acompanyades amb una música que dóna més sentiment al moment, música relaxada i emotiva.

https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c

Matrix - La Elección de Neo Ingles Sub en Español

Neo és el Sr. Anderson, un tranquil treballador d'una empresa de programari que en les seves estones lliures es dedica al pirateig informàtic. La seva doble vida es veu alterada quan unes misterioses frases apareixen al seu ordinador ("Matrix et posseeix"), entaula contacte telefònic amb el que creu que és un altre hacker (Morfeo) i uns misteriosos agents comencen a seguir-lo. Tota la concepció de la vida que tenia s'anirà en orris quan Morfeo li explica que el que realment està vivint no és més que un llarg somni recolzat en realitats virtuals, que no viu al segle que creu i que la vida a la Terra ha canviat "una mica". Morfeo li relata que quan l'home va arribar a desenvolupar la intel·ligència artificial ja adonar-se que se li podia escapar de les mans, va tractar d'arreglar negant-li la que creien única font d'segura energia per a les màquines: el sol. Les màquines van contraatacar i van decidir usar als humans com a "piles orgàniques", així que ara la raça humana viu un període d'esclavitud del que ni tan sols té coneixement, ja que tothom creu viure una vida normal sota la realitat programada per Matrix. Morfeo és el líder d'un petit grup de rebels conscients de la veritable realitat, que creu que Neo és "El Triat" anunciat per unes profecies i que podrà lliurar a la humanitat d'aquesta esclavitud

En quan a l'anàlisi del fragment, tot comença en un edifici d'una ciutat. És un dia amb una intensa pluja. Fonamentalment apareixen tres personatges que mantenen diverses converses, no obstant, la noia després desapareix i es queden els dos barons. Els plans que predominen en aquest fragment són primer un plà picat, que dóna visió a l'edifici on es situa l'acció. A l'escensa seguent el director usa un pla zenital, que va des de l'últim pis fins el primer. Els personatges van pujant mentre la càmera també ho fa mitjançant un gir en si mateixa i un travel·ling que va pujant cap a dalt.
Quan els personatges entren a dins de la sala, s'utilitza el pla americà amb una mica de contra picat que arriba fins a la meitat de les cames i el primer pla quan estant sentats, que remarca les cares i mostra quins són els seus estats d'ànim. Quan el personatge de pell més morena posa sobre la taula les dues pastilles, una blava i l'altre vermella, se'ns mostra en pla de detall, ja que vol donar importància a aquestes.
És un muntatge continuu, tot transcorre en una mateixa franja de temps, fet rere fet, sense retrospeccions ni avaços en el temps.
En quan a la banda sonora, hi ha un moment del fragment en que vol anticipar tensió o intriga, pel que el ritme de la música va pujant poc a poc.


https://www.youtube.com/watch?v=pOaCm211q3c





lunes, 9 de noviembre de 2015

Pel·licula vermell



Video fet amb el programa Pinacle, editor de video. He elegit el color roig per dur a terme aquest video

Adrià Hugas
La canço és Pitbull- Free'k
Any 2015
Barcelona

miércoles, 21 de octubre de 2015

Creació d'imatges

1) Imatge amb funció informativa



Font: http://danielcrusellas.blogspot.com.es/2012/02/audi-vs-bmw.html

2) Imatge amb funció emotiva - expressiva



Font; http://www.teinteresa.es/gente/Estelle-mostro-carinosa-primita-Leonore_1_1126698176.html

3) Imatge amb funció poètica



Font: http://www.masviral.net/movimiento-accion-poetica/movimiento-accion-poetica-2/

4) Imatge amb funció suggestiva



Font: http://sharroboe.blog.com/2010/05/31/publicidad-sugestiva/

5) Imatge amb almenys un recurs expressiu



Font: https://www.flickr.com/photos/13091067@N03/1578816565

martes, 20 de octubre de 2015

Anàlisi denotatiu i connotatiu de la imatge "Mort d'un milicià"


La imatge que s’ha de descriure s’anomena mort d’un milicià. El fotògraf que la va captar fou Robert Capa el dia 5 de setembre de 1936. La fotografia va estar capturada a Còrdova. L’autor, amb Endre Ernö com a nom real fou un fotocorresponsal Hongarès.

Començant per l’enquadrament, la fotografia ha estat presa horitzontalment, el que ens permet una visió no només del guerrer morint sinó també de l’entorn que l’envolta. El plà d’aquesta és un pla sencer, que avarca una gran quantitat d’espai.

En l’apartat compositiu, destaquem que el centre d’interès està situat a l’esquerra de la imatge i que les línies dominants que apareixen són el paral·lelisme  entre el militar i la arma que duu a la mà. Trobem també una diagonal que travessa tota la imatge del punt superior esquerre fins al punt inferior dret que marca el contrast entre l’espai buit i l’espai que no ho està. En quan a la regla de terços, el militar està ocupant els dos terços inferiors pel que significa que l’atenció està marcada en aquell punt. La mirada està mirant cap a una altre direcció, pel que podem imaginar aquell espai buit potser no ho està tant, poden ser ocupat per algú si la captura hagués estat presa des de més lluny.

L’angulació es centra en el milicià tot donant menys protagonisme a l’espai que hi ha darrere. La llum que apareix en la imatge és directa natural, amb una ombra darrere del mort. La foto és monocroma, és a dir, no apareixen colors ja que és en blanc i negre

En quan a la interpretació, la imatge que se’ns mostra és monosèmica, ja que no té massa marge de interpretació tant per el que es mostra en la imatge com amb el seu títol. És el que és i no hi ha moltes variants en quan al seu significat.  Funció informativa, dóna una visió de com passen els guerrers les èpoques en les que tenen que batallar.

La meva crítica respecte aquesta imatge és la difusió que se li va donar, ja que no crec que la foto de una persona a punt de morir hagi d’estar en totes les portades i en boca de tothom. Així ho crec per que darrere d’aquesta persona possiblement hi havia una família a la qual no seria plat de bon gust haver de veure aquesta imatge en cada diari que llegís.

No obstant, és una imatge amb molt significat, pot arribar a ser emotiva també veure a aquest home i amb tot el que ha viscut, no poder dir un últim adéu a la família i amics, encara que possiblement ho hagués fet abans de anar a la guerra, no obstant, la mort no és mai agradable per a ningú.

martes, 6 de octubre de 2015

Creació d'imatges

Pla de detall

Primer pla

Pla mig curt

Pla mig llarg

Pla americà

Pla sencer


Pla conjunt

Pla general

Linies dominants corbes

Linies dominants digaonals amb punt de fuga

Element en moviment i pes visual a la dreta

Composició clàssica



Composició regla terços



Angle mig frontal

Angle mig de 3/4

Angle mig lateral

Angle picat

Angle contrapicat

Angle zenital

Angle Nadir

Angle aberrant


Presa des de ras
 

Llum artificial directa

Llum natural difusa



Llum natural directe

Textura evident

Contrast de colors


jueves, 1 de octubre de 2015

Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià


El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (oficialment: Donostia Zinemaldia), és un certamen cinematogràfic iniciat el 21 de setembre de 1953 a la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc. És un dels festivals de cinema més prestigiosos d’Europa. Aquest any s’ha celebrat la 63ª edició. Des de el gener de 2001 aquest festival està dirigit per Mikel Olaciregui. En aquest festival apareixen tots els residents de moltes parts del món.
Aquest festival presenta diversos premis, entre ells el premi d’or a la millor pel·lícula, el premi de plata al millor director, a la millor actriu i al mateix actor. També són presents els premis de jurat a la millor fotografia i el premi de jurat al millor guió. També hi ha un premi especial el qual s’atorgarà a qualsevol pel·lícula sempre que el jurat ho cregui convenient. Els jutges que componen aquest jurat són Paprika Steen, Nandita Das, Daniel Monzón, Hermán Musaluppi, Julie Salvador, Uberto Pasolini i Luciano Tovolli.

El premi d’or a la millor pel·lícula se l’ha emportat “Sparrows”, dirigida per Runar Runnarsson
Un relat iniciàtic sobre un adolescent de 16 anys , Ari , que, després d'haver estat vivint amb la seva mare a Reykjavík, és enviat de tornada a la remota regió dels fiords occidentals per viure amb el seu pare , Gunnar . Allà ha de lidiar amb la difícil relació amb el seu pare i troba canviats als seus amics de la infància. En aquest ambient desesperançador , Ari ha d'esforçar per trobar el seu camí.


La conquilla de plata al millor director l’ha rebuda Joachim Lafosse gràcies a la pel·lícula “Les chevaliers blancs”
Jacques Arnault, president de l'ONG Sud Secours, planeja una operació de gran impacte: ell i el seu equip pensen treure del Txad a 300 orfes víctimes de la guerra civil i lliurar-los a francesos que han tramitat sol·licituds d'adopció. Françoise Dubois, una periodista, és convidada a acompanyar-los i fer la cobertura per a mitjans de l'operació. Immersos en la brutal realitat d'un país en guerra, els membres de l'ONG comencen a perdre les seves conviccions i han d'afrontar els límits de la intervenció humanitària.

La conquilla de plata al millor actor aquest festival ha sigut per dos actors, Ricardo Darín y Javier Cámara, participants en la pel·lícula “Truman”.
Julián rep la visita inesperada del seu amic Tomàs, que viu al Canadà. Els dos amics, al costat de Truman, el seu gos fidel, compartiran, al llarg de quatre intensos dies, moments emotius i sorprenents provocats per la difícil situació de Julián

El mateix premi però per al sector femení ha sigut atorgat a Yordanka Ariosa, actriu de la pel·lícula “El rey de la Habana”.
Reinaldo, després de escapar-se  d'un correccional, tracta de sobreviure als carrers de l'Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades per la societat cubana. Esperances, desencants, rom, bon humor i sobretot la fam, l'acompanyen en el seu deambular, fins que coneix a Magda i Yunisleidy, també supervivents com ell. Entre els braços d'una i de l'altra, intentarà evadir-se de la misèria material i moral que l'envolta, vivint fins al límit l'amor, la passió, la tendresa i el sexe més desvergonyit

En el apartat fotogràfic, és a dir, de la persona encarregada de controlar la qualitat de la imatge, el premiat ha sigut Manu Dacosse amb la pel·lícula “Evolution”.
 Nicolas, de 10 anys,  viu amb la seva mare en una illa remota, en un poble habitat exclusivament per les dones i nens petits. En un hospital amb vistes al mar, tots els nens són sotmesos a un tractament mèdic misteriós. Només en  Nicolas qüestiona el que està succeint al seu voltant. Ell sent que la seva mare li està mentint, i està decidit a esbrinar que passa ... El que descobreix és el començament d'un malson en què es dibuixa sense poder fer res.

El premi al millor guió ha estat entregat en aquest cas a dos directors de guió, Jean Marie Larrieu i Arnaud Larrieu, dos germans guionistes de la pel·lícula “21 nuits avec Pattle”.
Caroline, parisenca d'uns 40 anys, arriba a un letàrgic vall al sud-oest de França. Ha escurçat les seves vacances familiars per organitzar el funeral de la seva mare, Isabelle, que ha mort sobtadament. No estaven molt unides. Caroline és rebuda per Pattie, també d'uns 40 anys, que és qui té cura de la casa d'Isabelle. Caroline havia planejat anar-se'n l'endemà, però el cos de la seva mare desapareix misteriosament.


Per últim, el premi especial d’aquesta edició se’l va emportar “Evolution” de Lucile Hadzihalilovic. La sinopsi és la mateixa que apareix en el premi del apartat fotogràfic.

martes, 22 de septiembre de 2015

Visita al centre cívic de Sant Andreu

L’exposició “Francesc Serra" és la que vaig visitar ahir. L’ artista al seu taller” presenta una selecció de 33 retrats d’artistes fets pel fotògraf Francesc Serra i Dimas (1877-1967). Francesc es formà a la llotja en dibuix litogràfic, pero ho deixà per dedicar-se professionalment a la fotografia. En aquest aspecte fou autodidacta. També assistí a força debats i tertulies de discussió. 

Aquestes imatges representen diversos autors, pintors, compositors en el seu moment d'intimitat en el àmbit laboral, és a dir, en el moment de la composició de les seves obres. Aquest recull d'obres en blanc i negre inclou a molts artistes plastics del segle XX. En aquest conjunt de obres als autors se'ls veu amb una concentració pròpia de l'acció que estan realitzant. Alguns dels autors que es poden contemplar en la exposició són Santiago Russinyol, Ramón Casas, entre d'atres.

La exposició em va semblar interessant i curiosa, ja que està centrada molt en el tema de transmetre el fet de la concentració i la intimitat de grans autors en el seu moment de composició. A algú a qui li interessi molt el tema de la fotografia li recomanaria d'anar-hi, principalment perque podria observar quin canvi radical ha experimentat la fotografia respecte el dia d'avui.



Sobre la fotografia
 
L’autora d’aquest text és Susana Sontag, nascuda el 16 de gener de l’any 1933 a nova York. Fou professora, directora, guionista, escriptora. Fou creient de la religió del judaisme.

El llibre “Sobre la fotografia” del qual està extret el fragment selecciona és un assaig. En aquest llibre, Susana planteja una sèrie de reflexions sobre la fotografia. El que pretén aquest llibre és donar informació i mostrar al món quins són els efectes que la fotografia ha portat a la societat. En aquest llibre es mostren fotografies de diferents àmbits per donar a conèixer la capacitat social que te la fotografia. Aquest llibre permet també donar una llibertat de opinió al lector, podent així treure les seves pròpies conclusions.

La idea principal del text segons l’autora és la capacitat que tenen les imatges de donar coneixement a qui les mira, i prioritza abans la fotografia que la impremta com a font de coneixement. Els arguments que donen pes a aquesta idea són quan l’autora cita “Col·leccionar fotografies es col·leccionar mundo” o quan diu “Fotografiar es apropiarse de lo fotografiado. Significa establecer con el mundo una relación que sabe a conocimiento”. Una altre frase que contrasta la idea que té el text és “Las imágenes fotografiadas no parecen tanto afirmaciones sobre el mundo cuanto fragmentos que lo constituyen, miniaturas de realidad que cualquiera puede hacer o adquirir”. Amb això Susan vol expressar que un text o una afirmació visual són normalment subjectives, mentre que una imatge serà objectiva en quan a significat visual, un altre aspecte és quina interpretació li dóna el que la visualitza.

Des de el meu punt de vista, la idea que planteja la autora la comparteixo en part, ja que les imatges poden aportar una font de coneixement força important. No obstant, penso que la impremta no és menys important en quan al fet de donar coneixement, ja que llegint sobre un tema es pot aprendre molt. La imatge et dóna una visió limitada de la realitat que et vol transmetre, és a dir, es pot veure el que aquesta mostra però no es pot anar enrere en el temps ni tampoc endavant, és estàtica. Per altra banda, el text et pot donar un context del fet el qual s’està tractant, amb molts més detalls que la fotografia.

Com a conclusió, penso que la fotografia complementada amb el text pot esdevenir una font molt gran de coneixement. Una imatge et pot donar una visió directa del què es vol tractar però si aquesta ve acompanyada de un text que la ampliï el resultat serà excel·lent.  

 

jueves, 17 de septiembre de 2015


Oh gloriós jardí, oh gloriosa vida
Sento aquí una profunda llibertat
Profunda olor a frondosa margarida
Dels ocells tu mateix ets l’hàbitat.

Verda herba, plenament rosada
Claror intensa tu transmets
Sense esforç fas lluir els  sentiments
Sobre teu asseure’m  i sentir-te afilada.


Piscina, lloc on combatre la calor
Lloc de diversió amb la família
Tiro enrere i em provoca un record durador


Nen feliç en la foto apareix
camisa, gorra i auriculars
a primera vista veig que ell gaudeix