Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià

El Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (oficialment: Donostia Zinemaldia), és un certamen cinematogràfic iniciat el 21 de setembre de 1953 a la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc. És un dels festivals de cinema més prestigiosos d’Europa. Aquest any s’ha celebrat la 63ª edició. Des de el gener de 2001 aquest festival està dirigit per Mikel Olaciregui. En aquest festival apareixen tots els residents de moltes parts del món.

Aquest festival presenta diversos premis, entre ells el premi d’or a la millor pel·lícula, el premi de plata al millor director, a la millor actriu i al mateix actor. També són presents els premis de jurat a la millor fotografia i el premi de jurat al millor guió. També hi ha un premi especial el qual s’atorgarà a qualsevol pel·lícula sempre que el jurat ho cregui convenient. Els jutges que componen aquest jurat són Paprika Steen, Nandita Das, Daniel Monzón, Hermán Musaluppi, Julie Salvador, Uberto Pasolini i Luciano Tovolli.

El premi d’or a la millor pel·lícula se l’ha emportat “Sparrows”, dirigida per Runar Runnarsson

Un relat iniciàtic sobre un adolescent de 16 anys , Ari , que, després d'haver estat vivint amb la seva mare a Reykjavík, és enviat de tornada a la remota regió dels fiords occidentals per viure amb el seu pare , Gunnar . Allà ha de lidiar amb la difícil relació amb el seu pare i troba canviats als seus amics de la infància. En aquest ambient desesperançador , Ari ha d'esforçar per trobar el seu camí.

La conquilla de plata al millor director l’ha rebuda Joachim Lafosse gràcies a la pel·lícula “Les chevaliers blancs”

Jacques Arnault, president de l'ONG Sud Secours, planeja una operació de gran impacte: ell i el seu equip pensen treure del Txad a 300 orfes víctimes de la guerra civil i lliurar-los a francesos que han tramitat sol·licituds d'adopció. Françoise Dubois, una periodista, és convidada a acompanyar-los i fer la cobertura per a mitjans de l'operació. Immersos en la brutal realitat d'un país en guerra, els membres de l'ONG comencen a perdre les seves conviccions i han d'afrontar els límits de la intervenció humanitària.

La conquilla de plata al millor actor aquest festival ha sigut per dos actors, Ricardo Darín y Javier Cámara, participants en la pel·lícula “Truman”.

Julián rep la visita inesperada del seu amic Tomàs, que viu al Canadà. Els dos amics, al costat de Truman, el seu gos fidel, compartiran, al llarg de quatre intensos dies, moments emotius i sorprenents provocats per la difícil situació de Julián

El mateix premi però per al sector femení ha sigut atorgat a Yordanka Ariosa, actriu de la pel·lícula “El rey de la Habana”.

Reinaldo, després de escapar-se  d'un correccional, tracta de sobreviure als carrers de l'Havana de finals dels 90, una de les pitjors dècades per la societat cubana. Esperances, desencants, rom, bon humor i sobretot la fam, l'acompanyen en el seu deambular, fins que coneix a Magda i Yunisleidy, també supervivents com ell. Entre els braços d'una i de l'altra, intentarà evadir-se de la misèria material i moral que l'envolta, vivint fins al límit l'amor, la passió, la tendresa i el sexe més desvergonyit

En el apartat fotogràfic, és a dir, de la persona encarregada de controlar la qualitat de la imatge, el premiat ha sigut Manu Dacosse amb la pel·lícula “Evolution”.

 Nicolas, de 10 anys,  viu amb la seva mare en una illa remota, en un poble habitat exclusivament per les dones i nens petits. En un hospital amb vistes al mar, tots els nens són sotmesos a un tractament mèdic misteriós. Només en  Nicolas qüestiona el que està succeint al seu voltant. Ell sent que la seva mare li està mentint, i està decidit a esbrinar que passa ... El que descobreix és el començament d'un malson en què es dibuixa sense poder fer res.

El premi al millor guió ha estat entregat en aquest cas a dos directors de guió, Jean Marie Larrieu i Arnaud Larrieu, dos germans guionistes de la pel·lícula “21 nuits avec Pattle”.

Caroline, parisenca d'uns 40 anys, arriba a un letàrgic vall al sud-oest de França. Ha escurçat les seves vacances familiars per organitzar el funeral de la seva mare, Isabelle, que ha mort sobtadament. No estaven molt unides. Caroline és rebuda per Pattie, també d'uns 40 anys, que és qui té cura de la casa d'Isabelle. Caroline havia planejat anar-se'n l'endemà, però el cos de la seva mare desapareix misteriosament.

Per últim, el premi especial d’aquesta edició se’l va emportar “Evolution” de Lucile Hadzihalilovic. La sinopsi és la mateixa que apareix en el premi del apartat fotogràfic.